La banalització del franquisme

DAVID CASANOVA

David CasanovaEncara ara recorde els plors d'una xiqueta francesa en un xicotet poble del Maestrat, després de vore el sofriment d'un bou amb foc a les banyes. Aleshores em vaig preguntar el perquè dels sentiments contradictoris; plors d'uns, rialles d'altres. Quan et fas eixa pregunta, trobar la resposta és senzilla: el costum de tota la vida. Doncs això, el costum de conviure amb el maltractament animal, en aquest cas, als bous, et fa voreu com alguna cosa normal i habitual. Pel que alguns són barbaritats, per a altres és alguna cosa que s'ha fet tota la vida i per això no dóna cap importància, ho normalitza. Fa unes setmanes escoltava pati difús que el govern japonés autoritzava novament la matança de balenes 50 anys després. Em deuria sorprendre escoltar, com ho he fet, a alguns protaurins dir que la matança de balenes és una barbàrie?

A què ve tot açò? Doncs que si ho extrapolem a la dictadura franquista, arribem malauradament a la mateixa conclusió, la banalització del franquisme.

Després d'un colp d'Estat a un govern elegit democràticament, després de 40 anys de viure una dictadura salvatge, des d'alguns mitjans de comunicació, partits polítics, associacions, etc... el tractament d'eixe règim és irrisori.

Fa poques setmanes es complien 83 anys de l'assassinat de Federico Garcia Lorca. Ell segueix en una cuneta i Franco en un Mausoleu. És això normal en una democràcia europea? És normal que el bipartidisme que fins ara ha governat l'Estat permitisca aquesta anomalia?

PP i PSOE, partits que s'anomenen constitucionalistes d'eixa mateixa constitució que diu que cap ciutadà o ciutadana ha de tindre privilegis respecte a altres, però una important quantitat de diners públics, van destinats a la manutenció de la família reial. És just un Estat monàrquic elegit per un dictador vencedor d'una guerra posterior a un colp d'Estat?

Aquells partidaris dels qui van pintar la història d'un estat de blanc i negre al llarg de 40 interminables anys, estan molt presents a la nostra societat. I no ens enganyem, estan tan presents perquè l'estat de dret els ho ha permés: L'incompliment sistemàtic de la llei de memòria història aprovada després de més de trenta anys de la mort del dictador, les subvencions amb diners públics a la fundació Francisco Franco, la paralització per part de la "justícia" de la retirada de simbologia franquista. Tot un destarifo!!

No és qüestió de reobrir les ferides sinó de tancar-les. L'any 78 no es va voler trencar amb el franquisme per por de perdre privilegis els mateixos de sempre, al contrari que altres països europeus amb règims feixistes com Itàlia o Alemanya.

Tanquem les ferides d'una vegada per totes, complim amb la llei de memòria històrica, trenquem amb el franquisme i ajudem a totes eixes famílies que en ple segle XXI tenen als seus familiars soterrats a una cuneta.

Qüestionem obertament el nostre model d'Estat, perquè no? Perquè no preguntar al poble sobirà si vol continuar amb una monarquia elegida per un dictador o per una república elegida democràticament abans del colp d'Estat del 36? Perquè no es va fer eixe referèndum quan calia? Doncs molt fàcil, ja ho va dir Suárez en aquella entrevista que fa poc es va fer pública, "porque perdiamos".

Des d'ací respecte totalment els partidaris i les partidàries d'un Estat monàrquic, però això és una cosa que ha de decidir el poble i no un règim que va segrestar la llibertat dels nostres pares i iaios al llarg de 40 interminables anys.

L'acceptació de tindre un lloc de culte del feixisme, construït amb la sang de tots aquells que van lluitar en contra del feixisme i per la llibertat. Però sobretot, per la més gran de les vergonyes, tots eixos milers i milers de soldats republicans enterrats en cunetes i foses comunes que fan que l'Estat espanyol siga per darrere de Camboia, l'Estat que més morts en fosses comuns té

La vertadera democràcia és aquella en la qual el poble pot decidir en tot allò que vol i, en aquest cas, el model d'Estat que desitja. Ja està bé de contemplacions i bones paraules, parlem clar i obert...

Comparte este contenido:

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar